Gairebé tots els conflictes de cobertura que veiem en obra tenen el mateix origen: el dany es va produir a la frontera entre dos trams, i cada pòlissa entenia que li corresponia a l'altra. Ordenar els trams des del principi evita la discussió.
Tram u: execució
És el període llarg i el que tothom té present. Cobreix els danys materials a l'obra en curs, i incorpora la responsabilitat civil derivada de l'execució. Els punts que convé fixar per escrit són el capital, que ha de recollir el pressupost final incloent modificats, i el tractament dels materials acopiats fora del recinte o en trànsit, que sovint queda fora de l'àmbit.
Tram dos: proves i posada en marxa
El tram més curt i amb diferència el de major sinistralitat. En energitzar instal·lacions o posar en càrrega la maquinària es concentra la probabilitat de dany. Moltes pòlisses limiten les proves a un nombre reduït de setmanes, termini que s'esgota en instal·lacions industrials complexes. Ampliar-lo costa poc i evita quedar-se sense cobertura just en el moment crític.
Tram tres: recepció i període de manteniment
Aquí cal distingir dues figures que sonen semblant. El manteniment simple cobreix només el dany que el contractista causi en anar a esmenar defectes. El manteniment ampli cobreix a més el dany que es manifesti durant aquest període però tingui la seva causa en la fase d'execució, que és l'escenari habitual. Contractar el simple creient tenir l'ampli és un error freqüent i car.
Tram quatre: garantia decennal
Respon dels danys estructurals que comprometin l'estabilitat de l'edifici durant deu anys des de la recepció, i en edificació residencial és obligatori. La seva particularitat és que exigeix un organisme de control tècnic que supervisi durant l'obra, de manera que no es pot contractar a posteriori: si no es va organitzar al començament, no hi ha manera de recuperar-lo al final.
Els agents i la seva responsabilitat
Promotor, constructor, projectista, director d'obra i director d'execució responen cadascun de la seva parcel·la, i la llei presumeix solidaritat quan no es pot individualitzar la causa. Per això la coordinació entre el tot risc de l'obra i les pòlisses de responsabilitat civil professional dels tècnics no és un formalisme: és el que evita que la solidaritat acabi recaient sobre qui té més solvència.
