
Joieria i rellotgeria
En joieria i rellotgeria, bona part del patrimoni de l'empresa es concentra en uns pocs metres quadrats, i el seu valor no està quiet: puja amb la cotització de l'or i la plata, canvia amb el cost de reposar les pedres precioses i es mou amb les existències, de l'aparador a la caixa forta, al taller, a la fira i al mostrari. Per això el risc no és només patir un atracament o un robatori, sinó descobrir el dia del sinistre que el capital assegurat ja no reflecteix el valor real de les existències.
Atracament i alunatge, mostraris en trànsit i capitals desfasats pel preu del metall
En joieria, la indemnització es decideix en dues comprovacions: el capital assegurat i les mesures de protecció
Després d'un sinistre, l'asseguradora contrasta el capital assegurat amb el valor real de les existències, a partir de l'inventari, les factures de compra i les valoracions de les peces singulars, i comprova que les mesures de protecció pactades —caixa forta, alarma connectada, aparadors buidats al tancament— es complien aquell dia. Amb la revalorització de l'or i la plata, una joieria que estava ben assegurada fa dos o tres anys pot estar avui infraassegurada sense saber-ho, i una botiga que va canviar de caixa, d'empresa d'alarmes o d'horari sense comunicar-ho té una pòlissa que ja no descriu el seu risc. Per això la revisió periòdica de capitals i condicions és una de les eines de protecció més útils per a la continuïtat del negoci.
Atracament en horari d'obertura i alunatge al tancament
Són els dos sinistres que donen nom al ram a Espanya. L'atracament entra amb el públic dins i es cobreix a primer risc amb el límit d'exposició en vitrines; l'alunatge entra per l'aparador de matinada i troba el que es va deixar fora de la caixa forta, que respon amb un sublímit molt inferior. El repartiment de les existències entre vitrina i caixa al tancament és una clàusula, no un hàbit, i el vidre de seguretat de l'aparador i la persiana són condicions que s'acrediten amb la factura d'instal·lació.
Les existències que surten: mostraris, enviaments i fires
Un majorista mou el mostrari amb els seus viatjants; una botiga envia una peça a un client per missatgeria o porta existències a una fira. Cada tram porta un límit propi i unes mesures de seguretat que l'asseguradora fixa segons el capital i les zones per les quals es viatja. Dues clàusules decideixen gairebé tots els expedients: la de vehicle, que estableix quines proteccions ha de portar el cotxe i en quines condicions pot quedar sense vigilància, i la de custòdia nocturna en fira, que fixa on han de passar la nit les peces quan l'estand tanca.
Peces que no són vostres i peces que no estan al local
La reparació que un client deixa al taulell, el rellotge que espera al servei tècnic, la mercaderia que un proveïdor ha deixat en dipòsit i l'or que està en mans d'un fonedor o d'un engastador extern són valor al vostre càrrec que no apareix en el vostre inventari de compres. Aquest valor es declara per separat, amb límit propi, i la responsabilitat per béns confiats ha de constar a la pòlissa, sigui en la d'existències o en la de responsabilitat civil.
La pujada de l'or i la plata, i la infraassegurança que deixa
La revalorització de l'or i la plata ha elevat el valor de les existències de tallers, magatzems i botigues sense que la pòlissa s'hagi mogut. Una joieria que va assegurar 500.000 euros fa uns anys pot tenir avui un estoc de 700.000 o 800.000 euros a valor de reposició; un fabricant que treballa amb or de 18 quirats reposa la seva producció a un cost molt superior, i un majorista supera amb facilitat els límits contractats per a caixa forta o transport. Les pedres precioses no cotitzen en un mercat públic, però el seu cost de reposició també ha canviat. A primer risc no s'aplica la regla proporcional, però la indemnització no passa del capital, i el que no consta en l'inventari, les factures o les valoracions no s'indemnitza.
Les cobertures que sostenen una empresa d'aquest sector
Cadascuna es dissenya sobre l'exposició real de la companyia. Cap es contracta igual en dues empreses del mateix sector.
- Assegurança per a joieriaLes existències, en tot moment i allà on siguin
- Assegurança del localEls riscos quotidians de l'establiment
- Assegurança de ciberriscL'empresa davant dels riscos digitals
- Assegurança D&O per a directiusEl patrimoni personal de qui dirigeix l'empresa
- Assegurança d'accidents de conveniEl treballador davant d'un accident laboral, segons conveni
- Assegurança de responsabilitat civilLes reclamacions de tercers contra l'empresa
Preguntes habituals en el sector joier
Necessitem una pòlissa per al local i una altra diferent per assegurar les existències?
Sí, és el recomanable. La pòlissa del local protegeix l'immoble i les seves instal·lacions; la d'existències protegeix l'estoc, que en joieria sol representar la major part del patrimoni del negoci. Amb dues pòlisses, cada risc compta amb capitals i cobertures adaptats a la seva naturalesa, i s'eviten insuficiències de cobertura en cas de sinistre. Convé dissenyar-les alhora, perquè entre una i l'altra no quedin buits ni solapaments.
Què cobreix l'assegurança del local d'una joieria?
Les pòlisses per a locals de joieria cobreixen una àmplia varietat de riscos quotidians que, si es produeixen, poden comprometre seriosament l'activitat del negoci: danys per fuites d'aigua, incidències elèctriques, trencaments accidentals, incendi, fenòmens atmosfèrics i inundacions. A això s'hi suma un bloc de responsabilitat civil que abasta la del propi local, la derivada de l'activitat (explotació), la locativa, especialment rellevant quan l'establiment és llogat, i la patronal. Pot incloure a més la pèrdua de beneficis, que cobreix les despeses fixes durant el tancament que segueix a un sinistre.
Som majoristes i el nostre comercial viatja amb mostrari. Què cobreix exactament?
En els mostraris de joieria, les garanties de robatori, robatori amb força i furt queden incloses en la pòlissa que dissenyem des de JORI, amb un límit per viatjant i per viatge. Per la naturalesa d'aquest risc, l'asseguradora exigeix a més unes mesures de seguretat molt específiques, i cal tenir en compte la normativa de seguretat privada, en particular l'Ordre INT/317/2011, de 1 de febrer, sobre mesures de seguretat privada. A partir de certs imports, aquestes proteccions són condició del contracte i depenen dels capitals assegurats i de les zones geogràfiques per les quals es mou el mostrari, sigui quin sigui el país o el continent, tant si s'assisteix a una fira o exposició com si es tracta de treball de venda.
Quines proteccions necessita un vehicle particular que transporta mostraris de joieria?
Les mesures de seguretat per transportar mostraris estan regulades i poden variar segons el model i les característiques del vehicle. En un turisme convencional, les proteccions més habituals i recomanades reforcen el seu sistema de seguretat amb una alarma addicional, un bloqueig dels seients del darrere i de la safata posterior que impedeixi accedir al maleter des de l'habitacle, i un doble sistema de tancament en portes i maleter. Convé, a més, portar localitzadors dins de les maletes o mostraris i extremar les precaucions durant els desplaçaments per reduir el risc de robatori o pèrdua.
Quines mesures de seguretat ha de tenir una joieria per assegurar-se?
Les que fixa la normativa de seguretat privada, que són el punt de partida de qualsevol asseguradora: amb caràcter general, un sistema de seguretat de grau 3 connectat a una central receptora d'alarmes i una caixa forta de nivell IV amb obertura retardada, a més de proteccions en aparadors, porta i accessos, i videovigilància amb gravació. Sobre aquest mínim, la pòlissa fixa les seves pròpies condicions segons el capital i la ubicació del local, com buidar els aparadors al tancament. El que es declara ha de coincidir amb el que hi ha instal·lat, perquè es comprova després del sinistre, no abans.
El que hem publicat sobre aquests riscos
Les primeres quaranta-vuit hores d'un sinistre a l'empresa
El que es documenta el primer dia val més que qualsevol al·legació posterior. Guia d'actuació per a les hores en què ningú té temps de pensar.
7 min de lecturaAnàlisiPèrdua de beneficis: el període d'indemnització que gairebé ningú calcula bé
Dotze mesos és l'estàndard del mercat i una decisió que poques vegades es revisa. En moltes indústries no arriba ni per reposar la màquina crítica.
7 min de lecturaAnàlisiInfrassegurament: per què moltes naus cobrarien la meitat del que el seu amo creu
La regla proporcional és la clàusula que més diners costa a Espanya i gairebé mai es descobreix fins al dia del sinistre. Com detectar-la abans.
7 min de lectura

