Una empresa que exporta amb regularitat no pot negociar una pòlissa per cada expedició. La pòlissa oberta resol aquest problema: cobreix de forma automàtica tots els enviaments que encaixin en les condicions pactades, i deixa la declaració per després.
Què cobreix i des de quan
Cobreix la mercaderia durant tot el trajecte contractat, habitualment de magatzem a magatzem, el que inclou els trams terrestres previs i posteriors al principal i les estades intermèdies raonables. Aquesta clàusula de magatzem a magatzem és la que evita el buit clàssic: el dany ocorregut en el camió que porta el contenidor al port, quan la pòlissa només contemplava el tram marítim.
Els tres límits que cal fixar
El límit per mitjà de transport, que ha de cobrir l'enviament individual de major valor i no l'habitual. El límit per acumulació en estada, per quan diverses expedicions coincideixen en un magatzem de trànsit o en una terminal. I el límit per acumulació en moll o en dipòsit, rellevant en operacions portuàries. És en els dos últims on apareixen la majoria de les sorpreses, perquè ningú preveu l'acumulació fins que es produeix.
Com es declara: aplicació o regularització
Dos sistemes. Per aplicació, es comunica cada embarcament abans de la sortida, amb prima exacta i sense marge d'error, però amb càrrega administrativa. Per regularització, es paga una prima a compte i es declara periòdicament el volum transportat, ajustant al final. El segon és l'habitual en exportador amb volum, i el seu únic requisit seriós és declarar amb rigor: la omissió reiterada d'embarcaments permet a l'assegurador qüestionar la cobertura.
El certificat que demana el banc
En operacions amb crèdit documentari, el banc exigeix un certificat d'assegurança per embarcament amb condicions concretes: import assegurat del 110% del valor CIF, moneda de l'operació i clàusules de cobertura determinades. La pòlissa oberta permet emetre'l a l'instant, i aquest detall operatiu és amb freqüència el motiu real pel qual un exportador la contracta.
Quin valor declarar
L'estàndard és el valor de factura més el flet més un 10% de benefici esperat, que compensa el marge perdut i les despeses associades. Declarar només el cost de fabricació deixa fora la part que de veritat fa mal. I en mercaderia amb estacionalitat convé revisar el criteri abans de la campanya, no després del primer sinistre.
